Pintar les aquarel·les de Barcelona després de les de Nova York em va portar a relacionar-les les unes amb les altres. Aquesta relació es va manifestar com una espècie de mirall en el qual una "cara arquitectònica" d'una ciutat es veu reflectida a la de l'altra. Per sorpresa meva al començament, aquest exercici d'equilibrisme a la representació es va tornar un diàleg d'imatges que em demanaven més i més conversa.
