Una amiga meva, quan li vaig mostrar els retrats arquitectònics que pinto va dir: L’home que s’estimava dibuixar finestres?, així com si fos el títol d’una pel·lícula de Hitchcock. A mi em va agradar tant aquest bateig que ara penso que cada quadre que pinto és una finestra vers la qual puc mirar i descobrir els carrers, plens de finestres, de les ciutats que m’agraden. Els quadres que ara presento sobre Barcelona no són la meva primera aventura per aquesta ciutat que, tantes vegades ja he representat en el meu treball com il·lustrador, però si són el primer passeig que faig per ella amb la Mirada atenta al que succeeix entre les seves parets, com si jo mateix fos el personatge d’una pel·lícula d’en Hitchcock.
