Cristina Sampere no representa l’absència amb el buit, sinó amb objectes deixats a l’atzar que indiquen la no presència d’algú. Algú que s’acaba d’aixecar de la taula, i la seva absència ens parla de qui és, de la seva identitat, de la seva manera de ser i la seva forma de pensar. En aquests temps de soroll i velocitat, el silenci és sempre més explícit que les pròpies paraules.
